Resultats de la cerca

Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous

Ha restat poca informació sobre aquest castell La primera menció del terme de Flix és de l’any 1079, en un document de venda que fan Guadal i la seva muller Ermessenda d’un alou que limitava al nord amb el terme esmentat Aquesta fortalesa fou senyorejada per la nissaga dels Tous El 1199 Ramon de Tous, en testar, en feu donació al seu fill Bernat, juntament amb altres possessions

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…

Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…

Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra

Fou secretari de la legació espanyola a l’Havana, i ambaixador especial per a la transmissió del comandament de poder a Cuba Posteriorment, fou destinat a Caracas i a l’ambaixada de Roma, a més d’enviat extraordinari i ministre plenipotenciari a Tànger durant molts anys Exercí de cap del gabinet diplomàtic amb diversos ministres d’afers exteriors, i també fou cap del centre d’informació comercial Des del 1923, fou gentilhome de cambra d’Alfons XIII i cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

Aquesta fortalesa sembla ésser el solar de la família Congost, coneguda des del 1196, mentre que la domus es documenta el 1240 La família Congost es refongué vers el 1272 amb la Santa Coloma pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma Ara és un mas refet el segle XVIII, de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu situat sota la cinglera, de cara al Congost