Resultats de la cerca
Es mostren 1447 resultats
El Mestre de Santa Basilissa
Art gòtic
Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
Les obres del nord-est català
Art gòtic
L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
Turíngia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell (el Bruc)
Art romànic
Situació Detall de l’interior de les ruïnes de Sant Pau de la Guàrdia J Pahissa L’església és situada al mateix indret on s’escampen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG979074 Història Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia Tingué funcions parroquials del sector oriental del terme, però posteriorment es convertí en sufragània de la parròquia del Bruc més tard va esdevenir de nou parròquia, però traslladant el culte a un altre temple El castell de la Guàrdia es documenta a partir de l’any 931, quan Guadamir, sacerdot, i el seu germà Lunes…
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…
La química al servei de la fàbrica
Tint i estampació d’indianes, RWagner, Barcelona, sd AC / GS La indústria química va néixer a l’empara de la indústria del cotó els primers decennis del segle XIX El blanqueig i l’estampat de les teles necessitaven una sèrie de productes —carbonat de potassa, alum, caparrós, etc— l’obtenció dels quals per mètodes tradicionals era llarga i costosa Per això, quan al final del segle XVIII es produí l’expansió de la indústria cotonera a Europa, l’escassetat i l’elevat preu d’aquests productes amenaçaren de frenar aquest procés expansiu La solució, la donà la química, una ciència que es…
natació amb aletes

Nedador practicant la prova de superfície, que forma part de la natació amb aletes
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Natació
Natació practicada tant a la piscina com al mar amb una aleta de propulsió d’una sola pala, o monoaleta, que permet augmentar la velocitat dins de l’aigua.
Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina