Resultats de la cerca

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006,  L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode Figuració poètica de…

Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan requereix…

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal Treballà…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…

El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara  Josep Maria de Guillén-Garcia , Royston Saint Noble, Eduard Rifà , Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta   Toreski , creador del cèlebre personatge infantil Míliu Alhora,…