Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
lumen
Física
Unitat SI de flux lluminós, que correspon al flux emès per un focus puntual d’1 candela d’intensitat, dins un angle sòlid d’1 estereoradiant.
Hom empra sovint el lumen-hora o el lumen-segon com a unitats de quantitat de llum, que corresponen al flux d’1 lm durant una hora o un segon, respectivament
azimut
Electrònica i informàtica
Fixats una antena determinada i un punt qualsevol, angle format entre la direcció des d’aquest punt cap a l’antena i la direcció del meridià.
quarta
Transports
Cadascuna de les rectes que en la rosa nàutica separen els rumbs o vents, l’angle entre dues consecutives de les quals és d’11° 15’.
pollegó
Oficis manuals
Agronomia
Pua més curta que forma angle amb el pla de les dues pues en les quals es bifurca el pal de la forca de remenar palla.
distància zenital d’un astre
Astronomia
Angle determinat per la visual que passa pel punt d’observació i per l’astre considerat i la vertical del lloc d’observació (coordenades astronòmiques horitzontals).
Els angles són mesurats des de 0 fins a 180°, i hom pren el zenit com a origen d’angles
trompa de Fal·lopi
1, orifici uterí de la trompa; 2, porció intersticial de la trompa; 3, plecs ampul·lars; 4, lligament ample; 5, infundíbul de la trompa; 6, orifici abdominal de la trompa; 7, fol·licles ovàrics; 8, ovari esquerre; 9, lligament utero-ovàric; 10, cavitat del cos uterí; 11, porció vaginal del coll; 12, úter
© fototeca.cat
Anatomia animal
Tub membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.
L’extremitat externa, anomenada pavelló , és lliure i recull l’òvul per transportar-lo fins a l’úter
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
Manuel Duque i Domínguez
Manuel Duque el 1945 a Sabadell
Pintura
Pintor.
Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a…
castell palau de Bellcaire
El castell palau de Bellcaire
JoMV (CC0)
Antiga fortalesa del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional…