Resultats de la cerca
Es mostren 2905 resultats
Gemma Vilaró Mendiola

Gemma Vilaró Mendiola
ARXIU G. VILARÓ
Esport general
Educació
Promotora i pedagoga esportiva.
Ingressà al servei d’activitats esportives de la Direcció General de l’Esport 1985 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 participà en l’organització de les competicions d’hoquei sobre patins A partir del 1996, a l’Escola Catalana de l’Esport, es responsabilitzà de la formació continuada i organitzà jornades dels àmbits esportius de la gestió, de la medicina i la psicologia i de la documentació Ha estat membre de la Comissió d’Ètica i Valors a l’Esport Català grup EVEC 2000-06 Nomenada directora de l’Escola Catalana de l’Esport 2012 Des del 2008 collabora en la difusió i la implantació de…
Joan Antoni Prat Subirana
Esport general
Professor d’educació física.
Llicenciat a l’INEF de Madrid i doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg, fou professor d’estructura del moviment i de teoria i pràctica de l’entrenament a l’INEFC de Barcelona, centre del qual fou director 1980-81, i professor a l’INEFC de Lleida, on es jubilà l’any 2012 Membre de l’Andròmeda Fundació, també coordinà el màster en Hipologia de l’INEFC D’altra banda, fou el primer director del CAR de Sant Cugat 1987-95, cap del servei de docència i investigació de la Secretaria General de l’Esport, coordinador dels projectes de biomecànica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992…
Bonaventura Plaja Coll
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari 1920-45 i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis Tingué un paper destacat…
Bernat del Pino López
Ciclisme
Ciclista de carretera i de ciclocròs.
S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en els Jocs…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Resultats definitius de les eleccions generals a l’Índia
La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014 de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa Lok Sabha, que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 44, els pitjors de la seva història…
Primera cimera UE-Lliga Àrab
A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea 24 i 25 de febrer La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació…
La Fiscalia torna a actuar contra Forcadell a instàncies del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional anulla la resolució de JxSí i la CUP per a celebrar un referèndum l’any 2017 amb acord o sense amb l’Estat espanyol Amb aquesta mesura autoritza la Fiscalia a procedir contra la presidenta del Parlament i quatre membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, de JxSí, i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot Tots són encausats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC, a excepció de Nuet, cosa que el ministeri públic justifica amb l’argument que "no és independentista" Aquest pronunciament propicia nombroses crítiques, que acusen l’…
col·locació obrera
Economia
Dret del treball
Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d’atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d’obra, cosa que féu necessària l’aparició d’aquest sistema En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d’una comissió Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita Avui és general que sigui l’estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar collocació al treballador desocupat, a través de mesures directes oficina de collocació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina