Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes Camarena és un…

Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el domini dels…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…

En morir, sense fills 1242, el seu rebesnet Thomas de Beaumont, sisè comte, el títol passà al seu cunyat —casat amb una germana— John du Plessis mort el 1263, i després a un cosí llunyà, William Mauduit mort el 1268, que fou heretat per un fill de la seva germana, William de Beauchamp mort el 1298, que fou el novè comte i rebesavi de Richard Beauchamp mort el 1439, tretzè comte, un dels terratinents anglesos més importants i fidel dels reis Enric IV i Enric V, el darrer dels quals li donà el comtat d’Aumale 1419 Fou gendre seu el setzè comte, Richard Neville mort el 1471, comte de Salisbury,…

Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja

Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l’illa als musulmans Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans Pere III de Catalunya-Aragó hi feu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat

S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent