Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de producció…
ritme
Música
Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.
Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme Es divideix en ritme isomètric si…
quimbaya
Història
Individu d’un poble indígena de Colòmbia, actualment extingit, que a l’època precolombina desenvolupà una cultura important.
Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers, etc, figures…
cherokee
Etnologia
Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande 22 000 individus el 1650 Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó…
fabricant
Caricatura del fabricant català de principis del segle XIX (Colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España, Madrid 1901)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en…
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de llurs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina