Resultats de la cerca

WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i…

A 14 anys era organista de San Lorenzo in Damaso, de Roma El 1766 s’establí a Anglaterra, on entrà en contacte amb corrents musicals nous i amb un instrument nou, el piano, per al qual compongué nombroses sonates que assoliren una gran fama A Londres muntà una fàbrica de pianos i creà una editorial de música, sense abandonar, però, la composició i l’ensenyament entre els seus deixebles figuraren els principals mestres de piano del s XIX És autor de diverses simfonies, perdudes fins que Alfredo Casella aconseguí de reconstruir-ne algunes Segona simfonia , en re major, 1819 Great…

És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que incorpora una…

Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció liqüescent, hi ha…

D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i…

Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans,…

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es…

Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a Palma en…