Resultats de la cerca

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…

Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional…

El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de 23 àlbums,…

Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana La prestigiosa publicació que fundà, la Revue Hispanique 1894-1933, explicità, ja en el seu primer exemplar, que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català i entre els seus collaboradors destacats hi figuraren J Miret i Sans, E Moliné Brasés, RD Perés, J Givanel i J Massó i Torrents Amb aquest darrer, Foulché hi mantingué una…

Vida Format professionalment a Madrid, de retorn a Barcelona treballà com a guionista amb Miquel Iglesias El fugitivo de Amberes 1954 Veraneo en España 1955 El cerco 1955 Heredero en apuros 1955 Un tesoro en el cielo 1956 Debutà com a realitzador amb el film d’episodis Sendas marcadas Huellas del destino , 1958 Contractat per Este Films, freqüentà el gènere policíac amb A sangre fría 1959 i Regresa un desconocido 1961 i inaugurà el subgènere de les "comèdies de platja" amb Badia de Palma Bahía de Palma , 1962, primera producció espanyola en què la Censura autoritzà l’aparició d’un biquini,…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina,…