Resultats de la cerca

El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760

Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el…

El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s XVIII Pel…

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…

Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El…

Santos Alcocer en fou el director general de producció 1949-51, fins que marxà per crear la seva pròpia empresa Els primers anys, la trajectòria de la firma estigué exclusivament associada amb el realitzador Ricard Gascon, que hi realitzà Conflicto inesperado 1947 Cuando los ángeles duermen 1947 Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948 La niña de Luzmela 1949 El hijo de la noche 1949 El correo del rey , 1950 i El final de una leyenda 1950 També produí La honradez de la cerradura 1950, Luis Escobar, i després de Luna de sangre 1950, un melodrama dirigit per Francesc Rovira i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Signo Salvador Porqueras, Barcelona ARGUMENT Óscar y el Corazón de Púrpura 1965 de Carmen Kurtz GUIÓ JMBlanco, SPorqueras FOTOGRAFIA Joan Gelpi Eastmancolor, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Casto Darío INTERPRETACIÓ José Manuel Alonso Òscar, Alberto Roldán Andreu, Mónica García Maruxiña, Dora Santacreu Felipa, Carlos Castellanos Tony, César Ojinaga Tadeo, Rafael Anglada, José Luis Barcelona, Felip Peña la veu del làser ESTRENA Barcelona, 09021979, Madrid, 120279, TV, 11091985 en català PREMIS Gijón Platero i CECIJ per dos jurats amb participació de…

Especialitzat en fotografia i cinematografia, realitzà reportatges i documentals que assoliren una àmplia difusió arreu del món, tasca que compaginà amb la seva gran afició a l’esport campió de Catalunya com a jugador de mà individual el 1947 rècord nacional de relleus 10 100 amb l’equip d’atletisme del Club Natació Barcelona el 1948 rècord del món de profunditat –100 m– amb escafandre autònom el 1957 Fou soci fundador del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on exposà instantànies submarines Creà la productora Volitans…