Resultats de la cerca

En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda…

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament…

Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou…

Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

El 23 d’abril de 1723 succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella al capdavant de la capella musical de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, magisteri que durà quaranta anys Mossèn Gabriel Aznar ocupà el seu lloc interinament durant l’atac d’apoplexia que patí el 1762, i l’any següent Comeres renuncià definitivament a la plaça a causa de la seva malaltia La seva producció musical se circumscriu a l’àmbit religiós, i moltes de les seves obres estan basades en el cant pla i l’ús de la tècnica contrapuntística També escriví villancets i salms per a les principals festes…

Cursà estudis a la Royal Academy of Music de Londres, després d’haver-los iniciat al Trinity College Ingressà com a violoncellista a l’Orquestra del Queen’s Hall i el 1924 fundà la Barbirolli Chamber Orchestra Dos anys més tard creà la British National Opera Company, amb la qual dirigí òpera italiana Entre el 1936 i el 1943 visqué a Nova York, i succeí Arturo Toscanini com a director de l’Orquestra Filharmònica de l’esmentada ciutat 1937 Abans del final de la guerra tornà a Anglaterra, on dirigí l’Orquestra Hallé fins l’any 1968 També dirigí les orquestres del Festival d’Edimburg…

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon Però el fracàs…

Graduada en ciències polítiques per la Universitat de Roma La Sapienza, el 1996 ingressà a les joventuts del Partito Democratico della Sinistra actual Partito Democratico , dins del qual fou responsable d’Afers Estrangers, i el 2009 esdevingué membre de l’executiva del partit com a responsable de polítiques d’igualtat, càrrec que el 2013 canvià pel de relacions amb Europa i internacionals Elegida diputada al Parlament el 2008 i reelegida el 2013, l’agost d’aquest any fou designada presidenta de la delegació italiana a l’assemblea parlamentària de l’OTAN El febrer del 2014 fou nomenada…