Resultats de la cerca
Es mostren 4131 resultats
Alexandre Jean Albert Lavignac
Música
Musicòleg i pedagog francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins al final de…
Fernando Lozano
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des del seu país…
Stan Kenton
Música
Director d’orquestra, pianista i arranjador de jazz nord-americà.
Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of Glass de Bob…
Anatole Fistoulari
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat britànic.
Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’…
Stanislaw Wislocki
Música
Director d’orquestra polonès.
Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà com a convidat…
Oliviero Carlo De Fabritiis
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur…
Albert Rosen
Música
Director d’orquestra austríac.
Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap de vuit anys…
Ernst Maerzendorfer
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el…
Rolf Reuter
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general…
Magí Puntí i Ferrer
Música
Organista i compositor català.
Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina