Resultats de la cerca

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions,  Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics  1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

Resultat de la fusió de diversos pobles al llarg de la història tracis, illiris, protobúlgars i eslaus, del segle IX a l’XI l’actual Bulgària fou territori bizantí i del 1393 al 1878 formà part de l’imperi Otomà Aquesta superposició de cultures al llarg del temps marcà el caràcter de la música búlgara, si bé hi ha un predomini clar de l’element eslau Música culta Bulgària fou cristianitzada al segle IX i, per facilitar la comprensió de la nova doctrina, sant Ciril i sant Metodi traduïren molts llibres eclesiàstics del grec al búlgar Més tard, el cant bizantí s’adaptà a les característiques…

L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…

La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…

Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba  i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet  després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…