Resultats de la cerca
Es mostren 1679 resultats
Stuart
Llinatge escocès que originà sengles dinasties a Escòcia i Anglaterra.
La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…
Peralta

Armes dels Peralta
Llinatge noble de la Ribagorça que al segle XIV s’establí a Sicília.
Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…
Sant Esteve d’Erinyà (el Pont de Claverol)
Art romànic
L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons el document…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
marquesat de Llupià
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal
marquesat de Boïl
Història
Títol concedit sobre el cognom, el 1630, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl (Aragó), baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
marquesat de Dosaigües
Història
Títol senyorial concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa
marquesat d’Oms
Història
Títol concedit per Lluís XV de França el 1767 a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S'extingí al principi del s XX per manca de successió masculina
Josep Caruana i Reig
Historiografia catalana
Erudit i marí.
Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí…
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina