Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
traqueofusariosi
Fitopatologia
Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium, com ara les formes especialitzades F.oxysporum i F.lateritium
.
Aquests fongs es conserven al sòl sota forma de clamidòspora, en presència d’un hoste sensible, germinen, penetren les arrels de l’hoste i es desenvolupen dins els vasos conductors Les formes especialitzades posseeixen una gran especificitat, a causa de la qual són patògens exclusivament d’un grup de plantes genèticament afins
anterior
Gramàtica
Dit dels temps verbals relatius del mode indicatiu que expressen l’anterioritat.
Aquests temps són el futur anterior respecte al futur simple ex quan hauran begut pagaran i el pretèrit anterior , respecte al pretèrit perfet p ex quan van haver o hagueren begut van pagar, de la mateixa manera que pot expressar-la el pretèrit indefinit respecte al present ex ara que han begut paguen
angle de caiguda de la roda
Transports
Angle d’inclinació de la roda respecte a la vertical del sòl; acostuma a oscil·lar entre 0,5° i 1,5°.
Hom dóna aquesta inclinació a la roda per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar també afavoreix un desgast regular dels pneumàtics quan aquests han de rodar sobre carreteres de pis bombat
astre
Astronomia
Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
Francesc Bertran
Història
Cavaller, senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran.
Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya
George Wells Beadle
Biologia
Biòleg, professor de genètica a la Universitat de Harvard (1936-37) i de biologia a la de Stanford (1937-46), a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (1946-61) i a la Universitat de Chicago (1961-68).
Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis
operó

Regualció de la síntesi enzimàtica mitjançant un repressor proteic sintetitzat a partir de la informació del gen operador, l’operó resta inactiu
© Fototeca.cat
Biologia
Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un d’operador que els activa.
Aquests gens són responsables de la síntesi ordenada d’un grup d’enzims de funció relacionada com és un sistema enzimàtic L’operó sintetitza una fibra llarga i contínua d’ARN missatger, de tal manera que se sintetitzen tots els enzims necessaris per al sistema o bé no se'n sintetitza cap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina