Resultats de la cerca
Es mostren 3906 resultats
Clemente Rodríguez Gómez
Cristianisme
Religiós andalús, autoanomenat papa del Palmar de Troya.
De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris canonitzà…
Christian Thielemann
Música
Director d’orquestra alemany.
És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la direcció de…
Nigel Kennedy
Música
Violinista anglès.
Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz , el rock i el klezmer , que han trobat traducció en enregistraments discogràfics com…
Pierre de Meuron

Pierre de Meuron
© T&C Film
Arquitectura
Arquitecte suís.
Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada en una famosa…
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust sovint amb els…
Joan Josep Pàmies i Herranz
Música
Director d’orquestra i violista català.
Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i…
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món…
David Copperfield
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de David Kotkin, l’il·lusionista més divulgat del segle XX gràcies al màrqueting i les actuacions per televisió.
Havent adaptat la tradicional espectacularitat de l’illusionisme americà al gust i l’estètica actuals, entre els seus números i performances més celebrats destaquen la desaparició d’un grup de persones, el vol per les tres dimensions de l’escenari, una levitació sobre el Grand Canyon, la fuga de la presó d’Alcatraz, la travessada de la Gran Muralla Xinesa o els escamoteigs d’un avió de 70 tones 1981 i l’estàtua de la Llibertat 1983 El 1982 impulsà el Projecte Màgic , un programa de rehabilitació per a minusvàlids que usa l’illusionisme com a teràpia i que el 1987 ja s’aplicava en més de 1000…
Joan Casals i Clotet
Música
Organista i director de cor.
Inicià 1954 els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament, cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz El 1965 esdevingué organista titular i responsable musical de la catedral del Sant Esperit de Terrassa Com a organista feu concerts arreu de Catalunya i gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pedagog, formà part de l’equip de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina