Resultats de la cerca
Es mostren 1680 resultats
Clermont-Tonnerre
Llinatge feudal francès l’estirp del qual és Sibaud
(1080), senyor i baró de Clermont-en-Viennois (Delfinat), defensor del papa Calixt II contra l’antipapa Gregori VIII.
Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i mariscal de França…
marquesat de Giuliana
Història
Títol senyorial concedit per Carles V, a Sicília, el 1543, a Alfons de Cardona i de Luna (mort el 1547), comte de Chiusa i vuitè baró de Giuliana.
Passà el 1567 als marquesos de Castiglione La baronia de Giuliana fou donada el 1399 a Joana de Peralta, i havia passat als Luna, als barons d’Avola i als ducs de Terranova, als quals la comprà 1530 el primer marquès de Giuliana
marquesat d’Orís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles el 1711 al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726).
Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
Josep Caruana i Reig
Historiografia catalana
Erudit i marí.
Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí…
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…
opereta
Música
Inicialment i sobretot a França, aquest terme serví per a designar una òpera breu.
Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…
Sant Martí de Vinyals (Montanui)
Art romànic
Situació Petit temple, ben conservat, que destaca per la seva rústica senzillesa ECSA - MÀ Font El poble de Vinyals, amb la seva església de Sant Martí, és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, dominant la part sud de la vall de Barravés Mapa 32-9180 Situació 31TCH122085 Vinyals és a tocar de la N-230 Passat el congost de Forcat, tot just on hi ha la central de Bono, surt una pista a l’esquerra que en 500 m duu fins a l’entrada del poble, on hi ha l’església MAF-XFG Història L’acte d’encomanament dels germans Ramon Isarn, Baró i Guillem, al rei Sanç Ramírez per l’alou…
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina