Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
Sant Vicenç de Viladasens
Art romànic
Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…
Estomatitis
Patologia humana
Definició És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície de la cavitat bucal Aquesta alteració se sol presentar en forma brusca o aguda, per bé que de vegades ho fa de manera crònica o persistent Les causes poden ésser molt variades les més freqüents són una manca d’higiene bucal adequada la irritació mecànica provocada per diverses circumstàncies, com ara l’ús de pròtesis dentals mal ajustades, el consum de tabac i alcohol o la ingestió d’aliments molt calents o picants la infecció originada per diversos tipus de…
Ceràmica barcelonina fins al segle XIII
Art romànic
Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…
frisó | frisona
Història
Individu d’un poble germànic instal·lat des de temps prehistòrics a la costa de la mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
Poc fusionats amb els romans, foren influïts pels anglosaxons Malgrat llur divisió entre Holanda, Alemanya i Dinamarca, conserven actualment consciència de llur unitat i, especialment a l’àrea holandesa, la llengua frisona, amb diverses modalitats dialectals
glàndula bucal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que vessen llurs secrecions a la boca; solen ésser digestives (salivals i mucoses aïllades) i de funció ofensiva (verinoses, anticoagulants) o defensiva (salivals, repugnatòries).
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
teló curt
Teatre
Teló que hom col·loca immediatament darrere la boca de l’escenari i permet la representació davant seu d’una breu escena durant el canvi general de les decoracions.
estomatologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures: dents, llengua, llavis, maxil·lars, músculs, glàndules salivals, etc.
Ha ampliat el camp de l’odontologia fins a abastar tota la cavitat bucal i els teixits veïns L’any 1972 fou inaugurada a Barcelona la primera escola d’estomatologia dels Països Catalans
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina