Resultats de la cerca
Es mostren 4092 resultats
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades, les…
Sant Sadurní de l’Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació El campanar vell F Tur L’església de Sant Sadurní és el temple parroquial de Sant Sadurní de l’Heura, municipi situat als vessants septentrionals de les Gavarres, i és al nord-est del seu terme Dista uns 2 km a ponent del nucli de població de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TDG995452 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, la qual porta fins al mateix poble, al centre del qual, ben destacada, hi ha l’església JBH-MLIR Història Una referència sobre Salzet “ Saliceto ” “ que en diuen Sant Sadurní ” apareix en un document de l’any 978,…
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…
Manuscrit Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Foli 1 del ms 30, amb la caplletra Q, decorada amb el típic joc dels colors vermell i blau ECSA - J Colomé Tenim en aquest manuscrit * una part de les Morals de sant Gregori el Gran , en concret des del llibre XI, capítol 3, fins al llibre XXII, capítol 4 Realitzat en pergamí, consta de 198 folis Les mides són 403 × 285 mm, amb una caixa d’escriptura de 285 × 195 mm Cada foli és escrit a dues columnes de 38 línies, i al principi de cada llibre dels Moralia trobem, segons descripció d’E Bayerri, una hermosa viñeta de colores muy vivos y con dibujos típicos de la época * , de les quals parlarem…
principat de Vladimir-Suzdal’
Història
Principat rus que fou l’origen de l’estat moscovita.
Comprenia la regió del Volga superior, amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Vladimir La importància històrica d’aquest indret és antiga hom hi ha trobat monedes orientals i occidentals, la qual cosa demostra que la regió del Volga superior fou una artèria comercial important A partir del segle X s’hi establiren els camperols de la regió de Novgorod i de Kíev Cap al 1125 l’hereu de Vladimir II Monòmac, Jurij Dolgorukij, féu del NE del país un centre estratègic important amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Perejaslavl’ Mentre que Kíev perdia importància, Vladimir-Suzdal’ en guanyava Els…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
metamorfosi

Metamorfosi complexa
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou, en forma larval, fins que assoleixen l’estat adult.
La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt…
partit polític
Política
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de passar de…
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer augmenten l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina