Resultats de la cerca

Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles

Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…

Situació i presentació Maspujols és el terme més petit del Baix Camp És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna 541 m, conegut popularment com la Feredat Envolten el terme els de les Borges del Camp W, Riudoms S, l’Aleixar E i N i Alforja NW L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al…

Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…

Situació La cova de les Ermites és al promontori que forma la petita península del cap de Norfeu, la qual separa la cala de Montjoi, al sud, de la cala Jóncols, al nord És al vessant de tramuntana del turó més alt, coronat per les restes de la torre de guaita del segle XVI que en caracteritza la silueta Aquesta cova s’obre en un marge de roca amb un replà al davant L’indret és enlairat uns 50 m sobre el nivell del mar, damunt la costa escarpada amb alts penya-segats, que limita per migdia la badia de Jóncols Mapa 259M781 Situació 31TEG209772 Des de la carretera o la pista de Roses a Cadaqués…

Situació Un aspecte de les ruïnes del vilatge i el penyal sobre el qual s’alçava el castell ECSA - F Baltà Les restes del castell són situades al cim d’unes penyes 941 m, a l’extrem de la serra de Sant Miquel Des del castell s’albira, de la banda sud, un petit altiplà conreat i, de la banda nord-oest, la conca de la Noguera Ribagorçana Al peu de les penyes on s’aixecava el castell hi ha les restes del vilatge i de l’església de Santa Maria Mapa 32-13327 Situació 31TCG044444 Des d’Os de Balaguer, cal agafar la carretera d’Alberola A 1 km, s’ha de girar a l’esquerra i seguir la pista que porta…

Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…

La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca…

Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’…