Resultats de la cerca
Es mostren 1735 resultats
Sant Ermengol (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, ara en ruïnes, des del costat de ponent ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, erigida dalt d’un petit tossal envoltat de boscos i conreus, és situada a la banda sud-occidental del terme, al començament de la Clau Reial dels Prats, que forma un llarg i estret apèndix estès vers ponent entre els municipis de Sant Martí de Sesgueioles i Veciana, penetrant lleugerament fins al Pujalt Mapa 35-14362 Situació 31TCG764171 S’accedeix a la capella a través de la carretera de Calaf a Igualada per Copons i Jorba Poc després dels Prats de Rei, just a la…
El romànic. 1000-1937
L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937 La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona L’exposició "L’art catalan" Del Jeu de Paume a Maisons-Laffitte L’exposició, anomenada “Du X siècle au XV…
De l’Orinoco al Tibet. 1579-1672
La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…
Sant Diumenge de Su (Riner)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba enlairada dalt un serrat, al sector meridional del terme, integrada en les estructures del mas Sant Diumenge Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 Per arribar-hi cal prendre una pista en bon estat, la qual surt del punt quilomètric 10,700 de la carretera de Solsona a Cardona per Su JAA Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Riner Formava part del conjunt de la domus de Santdomí Depengué de la canònica de Solsona a través de la parròquia de Sant Martí de Riner Les notícies històriques de l’església només es tenen indirectament per haver…
Castell de Castelldefels
Art romànic
És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988 A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà El 1178 l’abat Guillem, amb els seus monjos, infeudà a Tició, a la seva muller Alamanda, i a llurs fills Berenguer, Guillem i Ramon, i també a la seva descendència, el lloc amb les seves pertinences, tal i com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona, des de la Roca de…
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
Primera Guerra Mundial

Mapa de la Primera Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918.
El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…
Santa Maria de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església són situades al costat d’un noble casal, també enrunat, prop de Ca l’Eloi, a l’extrem llevantí del terme de Sant Mateu de Bages Long 1°43’44” - Lat 41°49’05” Aspecte que ofereix l’església des de llevant amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’església des de tramuntana, on hi ha oberta la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera de Callús a Castelltallat Poc abans d’arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que mena a Ca l’Eloi, des d’on, a través d’un camí que…
Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina