És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà. El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988. A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà. El 1178 l’abat Guillem, amb els seus monjos, infeudà a Tició, a la seva muller Alamanda, i a llurs fills Berenguer, Guillem i Ramon, i també a la seva descendència, el lloc amb les seves pertinences, tal i com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona, des de la Roca de...