Resultats de la cerca
Es mostren 1821 resultats
Sant Pau de Gèmenes (Centelles)
Art romànic
Situació Una fotografia de l’any 1958 en la qual hom pot veure encara l’església adossada a la casa Avui aquest edifici és totalment desfigurat Arxiu Gavín L’església es troba a l’entrada a una urbanització que hi ha sobre Aiguafreda, vora una plaça que serveix d’aparcament L’edifici és convertit en un habitatge de segona residència, per això és marcat amb el núm 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 37,1 —y 25,2 31 TDG 371252 Hom hi pot anar des d’…
Garsa de mar
La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier…
canal de la dreta del Llobregat

Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del canal, amb una…
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el…
Club Deportiu Banyoles
Futbol
Club de futbol de Banyoles.
Fou fundat el 1913 Ingressà a la federació catalana el 1928 i durant els primers temps competí en els campionats amateurs En l’etapa de postguerra alternà les categories comarcals i territorials La temporada 1953-54 fou campió de la Lliga Catalana Entre el 1957 i el 1959 jugà a tercera divisió i, en la seva trajectòria posterior, ha competit en aquesta categoria vint-i-una temporades més, en quatre etapes diferents L’any 1969 fou campió de la Copa Catalana El 1991 participà en la fase d’ascens a segona B Des de la temporada 2011-12 juga a segona catalana Disposa d’…
refugi de la Colomina

Refugi de la Colomina
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi…
refugi Ventosa Calvell

Refugi Ventosa Calvell
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Està situat sobre l’estany Negre, al peu de les agulles de Travessani, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a 2220 m d’altitud Té una capacitat de 69 places L’edifici, construït el 1942, fou inaugurat com a refugi l’11 de febrer de 1955 i batejat amb el nom del polític i financer que cedí la propietat a la comissió de refugis del Centre Excursionista de Catalunya CEC Amb motiu del centenari del CEC, el 1976 es va decidir construir un nou refugi en lloc de l’antic que fou inaugurat el 3 de novembre de 1979 Forma part de la ruta Carros de Foc que enllaça els refugis de l’àmbit…
Lladorre
Lladorre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…
El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici
L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’orografia,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina