Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
Cecil James Sharp
Música
Etnomusicòleg i editor anglès.
Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…
Christoph Schaffrath
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja…
Isidre Roi
Música
Mestre de l’Escolania i arpista aragonès.
Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya…
Herdenack Otto Conrad Zinck
Música
Flautista, teclista i compositor alemany.
S’inicià en la música amb el seu pare, BF Zinck, i finalitzà els seus estudis a Hamburg També rebé classes de CPE Bach, a qui sempre tingué com a model El 1777 ocupà el carrec de primer flautista en l’orquestra de la cort de Ludwigslust El 1787 es traslladà a Copenhaguen, on treballà com a pedagog, teclista acompanyant de la Kongelige Kapel i organista de la Vor Frelsers Kirke El 1783 publicà sis sonates per a teclat a Hamburg i Leipzig que obtingueren certa popularitat i una important collecció de lieder en quatre volums -apareguts entre el 1791 i el 1793- en llengua alemanya i…
Johann Valentin Rathgeber
Música
Compositor alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare El 1701 estudiava a la Universitat de Würzburg i el 1704 era organista en aquesta mateixa ciutat El 1711 fou ordenat de sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de cor a Banz, que exercí la resta de la seva vida Gaudí d’una notable reputació com a compositor de música sacra Escriví misses, salms, ofertoris, himnes i antífones, per a diversos conjunts de veus i instruments La seva obra Ohrenvergnügendes und Gemüthergötzendes Tafel-Confect 'Cançons plaents i alegres', 1733-46, en diversos volums, consisteix en una collecció de cançons…
Jean-Joseph Mouret
Música
Compositor francès.
Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa…
August Ferdinand Hermann Kretzschmar
Música
Musicòleg i director alemany.
Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la…
Alceo Galliera
Música
Director d’orquestra italià.
El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra…
Ferrer
Música
Família de compositors i organistes catalans formada per Joan (Alcover, Alt Camp 1867 - 1934), Josep (Alcover 1880 - Toledo 1936) i Lluís (Alcover 1882 - Toledo 1936).
Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses, entre les quals…
Muzio Clementi
Música
Compositor italià.
A 14 anys era organista de San Lorenzo in Damaso, de Roma El 1766 s’establí a Anglaterra, on entrà en contacte amb corrents musicals nous i amb un instrument nou, el piano, per al qual compongué nombroses sonates que assoliren una gran fama A Londres muntà una fàbrica de pianos i creà una editorial de música, sense abandonar, però, la composició i l’ensenyament entre els seus deixebles figuraren els principals mestres de piano del s XIX És autor de diverses simfonies, perdudes fins que Alfredo Casella aconseguí de reconstruir-ne algunes Segona simfonia , en re major, 1819 Great…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina