Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
Sant Pelai de l’Oliva (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…
L’arbre de les cireres
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona ARGUMENT MRecha GUIÓ MRecha, Ignasi Móra FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Laia Colet MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Toti Soler SO Albert Manera, Ricard Casals INTERPRETACIÓ Pere Ponce Andreu, Diana Palazón Dolors, Jordi Dauder dr Martí, Isabel Rocatti Roser, Rosana Pastor, Bernat Llobell Miquel, Blai Pascual Àngel, Pep Cortés Manolo, Miguel Ángel Romo Tonet, Raül Julve Vicent, Samir El Quehiry ESTRENA Barcelona, 16101998, Madrid, 03111998 PREMIS Sitges 1998 de la…
Jaume Agelet i Garriga
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…
,
Guillem Colom i Ferrà
Literatura catalana
Teatre
Lingüística i sociolingüística
Poeta, traductor i dramaturg.
Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…
,
Essai de bibliographie roussillonnaise
Historiografia catalana
Obra publicada per René Noell en quatre volums.
El primer volum abasta el període 1940-60 1969 el segon, el període 1906-40 1973 el tercer volum es titula Des origines à 1906 1976, i el quart, De 1960 à 1980 1983 Des de la publicació del treball bibliogràfic realitzat per P Vidal i J Calmette, l’any 1906, no es disposava de cap altre repertori general S’anaren publicant treballs parcials, però no fou fins l’any 1969, i després de nombrosos anys de treball, que Noell, amb la collaboració de la revista Terra Nostra , aconseguí iniciar la publicació d’aquesta eina indispensable per a qualsevol recerca sobre la Catalunya del Nord El títol,…
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
Espigues en flor
Literatura catalana
Segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà, publicat l’any 1926, que inclou una part dels textos del primer (Poesies, 1910).
Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com elde l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Rubió
Rubió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina