Resultats de la cerca
Es mostren 7454 resultats
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Sant Martí de Lladurs
Art romànic
L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els documents dels…
Jaume Codina i Vilà
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
Srīvijaya
Història
Antic regne de Sumatra (segels VII-XIV).
Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor segles IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al segle XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (segle VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
Monforte de Lemos
Municipi
Municipi de Galícia, a la província de Lugo.
Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII
Berrós Sobirà
Despoblat
Despoblat del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1.270 m d’altitud, a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà.
L’església de Sant Quirze o Sant Quirc, és un edifici dels segles XVII-XVIII d’una sola nau amb capçalera rectangular a l’est i dues capelles laterals Als peus de l’església, a l’oest, s’obre la porta d’arc de mig punt i un petit ull de bou Remata la façana una espadanya amb dos arcs de mig punt L’any 2020, l’edifici era en bon estat, i s’hi reformà la coberta Depenia de la parròquia de Sant Jaume de Berrós Jussà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina