Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Cameles
Municipi
Municipi del Rosselló, al N dels Aspres, al límit amb la plana del Rosselló.
El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el…
Benigànim

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla, accidentat al nord-est per la serra de la Solana (424 m alt.).
El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops actualment comprenen…
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia…
Algorfa

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha regades amb aigua de la séquia d’Alquibla, però des d’aleshores s’ha estès considerablement la població ha augmentat parallelament A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals Hom cria cucs de seda L’única activitat industrial és la de materials de construcció guix i rajoles La…
Ajaccio

Vista del port d'Ajaccio
© Guillem Verger
Capital del departament francès de Còrsega del Sud, a l’illa de Còrsega.
Situada al golf d’Ajaccio, obert entre la punta de la Parata i el cap de Muro, és un important centre comercial, turístic i administratiu al s de l’illa El seu port, vorejat de turons i dominat per la ciutadella construïda el 1554, és el principal de l’illa A l’O de la ciutat vella s’estenen els barris residencials i turístics La pesca de sardines i la construcció de barques, juntament amb l’agricultura oliveres, tabac, castanyers, vinya constitueixen les principals activitats de la població A uns 7 km de la ciutat es troba l’aeroport internacional de Campo del Oro La ciutat…
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi…
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medulla i…
Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, que comprèn la vall de Fenollet o de Sant Jaume, estesa entre el roc de Boissavila (1.248 m) i la serra d’Arquièras.
A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una recuperació 67 h…
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes…
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina