Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Castell de Seròs
Art romànic
La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros
” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc de Seròs…
Formes de consum de tabac pretesament innòcues
Les empreses comercialitzadores i productores del tabac, i els mateixos consumidors, han proposat diverses alternatives per tal de reduir o d’evitar els efectes nocius del tabac, sense deixar de fumar Tanmateix, cap dels procediments proposats pot evitar que la persona fumadora tingui un perill més gran d’emmalaltir que la no-fumadora En aquest sentit, hom considera que l’única manera eficaç d’impedir que el tabac perjudiqui la salut és evitar l’hàbit de fumar Els broquets i els filtres retenen només una proporció d’algunes de les substàncies contingudes en el fum del tabac, però no…
arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…
Boscarla mostatxuda
Àrea de distribució de la boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogom als Països Catalans Maber, original dels autors La boscarla mostatxuda es troba durant tot l’any als Països Catalans, nia localment als aiguamolls del litoral, des del Rosselló fins al Baix Vinalopó, i també a Mallorca i Menorca Aquesta darrera illa sembla haver estat colonitzada recentment, car no hi havia dades anteriors al 1980, i la seva cria es va provar definitivament el 1984 Tot i que es considera un ocell sedentari, almenys algunes poblacions realitzen moviments dispersius després de la cria per…
El delta de la Tordera
L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera Jordi Camprodon El delta de la Tordera 26, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de pineda, ara…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…
Tolomó
Caseria
Caseria del municipi d’Asp (Vinalopó Mitjà), al SW del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó , que neix al Fondó de les Neus Valls de Vinalopó i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
monestir de Solius
Monestir
Priorat cistercenc del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), filial del monestir de Poblet.
El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, un dels quals l'antic abat d'aquest monestir, Edmon Garreta , que s’installaren provisionalment a l’antiga rectoria de l'esgésia de Santa Agnès de Solius El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària La comunitat, d'una desena de membres 9 el 2017, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació