Àrea de distribució de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogom) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La boscarla mostatxuda es troba durant tot l’any als Països Catalans, nia localment als aiguamolls del litoral, des del Rosselló fins al Baix Vinalopó, i també a Mallorca i Menorca. Aquesta darrera illa sembla haver estat colonitzada recentment, car no hi havia dades anteriors al 1980, i la seva cria es va provar definitivament el 1984.
Tot i que es considera un ocell sedentari, almenys algunes poblacions realitzen moviments dispersius després de la cria; per aquest motiu, durant la tardor i l’hivern, la població de boscarles mostatxudes de les nostres terres s’incrementa notablement, fet ben conegut al delta de l’Ebre i l’albufera d’Alcúdia. D’altra banda, al Penedès es mencionen arribades d’ocells a partir de la primera desena de setembre, ocells que romanen a la zona fins a la segona desena de febrer i, excepcionalment, fins al març. A l’albufera d’Alcúdia de Mallorca s’observa un pas migratori molt intens a mitjan octubre (del 12 al 14.10.84 es capturen per a l’anellatge 100 ocells) i també es troba una població hivernal molt important (del 10 al 12.12.84 s’anellen 50 individus, xifres totes dues molt elevades per a un ocell més aviat escàs). Per les poques dades de què es disposa sembla que el període reproductor d’aquesta espècie comença l’abril i acaba el juliol.
La boscarla mostatxuda és un típic habitant dels canyissars, que viu principalment a les llacunes litorals o als aiguamolls propers a la costa. Durant el període no reproductor es troba per tots els ambients dels canyissars, potser amb una lleugera tendència a abundar més en zones inundades properes al límit entre la vegetació i l’aigua. Aquesta inclinació s’accentua molt durant el període de cria, quan les boscarles mostatxudes, almenys al delta de l’Ebre, viuen restringides pràcticament a les zones més inundades del canyissar, on ocupen preferentment les mates de boga.
Com a reproductora, la boscarla mostatxuda és un ocell molt escàs al Rosselló, freqüent a Catalunya i al País Valencià i segons sembla molt comú a Mallorca, i àdhuc Menorca, on el 1984 es van sentir 40 mascles cantant en una zona tan petita com el canyissar de Son Bou.