Resultats de la cerca
Es mostren 15340 resultats
Castell d’Avià
Art romànic
No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…
Sant Pere de Vallmanya (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació Perspectiva d’un dels murs exteriors de l’església L Prat Dins el terme municipal de Pinós, els verals on trobem la parròquia de Sant Pere de Vallmanya se situen al costat de llevant de l’esmentat municipi, tocant els límits provincials de Barcelona, i a la riba esquerra de la riera de Vallmanya, afluent de la de Salo, per on accedeix la carretera Històricament, aquest lloc gairebé sempre va enllaçat amb el de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG828322 Al punt quilomètric 19,500 de la carretera de Manresa a Solsona, prop de Valls de Torruella, arrenca una carretera asfaltada i indicada…
Sant Vicenç de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat L Prat Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG790319 Els camins d’accés són un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb 1 400 m més vers migjorn…
Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Vestigis d’època romànica que encara són visibles de l’església L Prat Aquesta església és la parroquial del poble de Navès, cap del municipi, situat al centre d’unes planures fèrtils, al cantó meridional del terme Sortint de Solsona cal agafar, a mà esquerra, la carretera que va a Berga Al punt quilomètric 12,600, hom trobarà, a mà esquerra i al peu de la carretera, l’església Història Probablement, els treballs arqueològics que s’efectuen a l’entorn de l’església de Santa Margarida ens donaran, una vegada acabats, la informació oportuna i suficient per a reconstruir el passat més…
Sant Serni de Llanera de Solsonès o del Bosc
Art romànic
Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte esporàdicament CRP…
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha…
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…
La Hispano Suïssa. 1904-1939
La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899 Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització Una mecànica internacional Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents L’…
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…
Sant Vicenç de Vallmanya
Art romànic
L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…