Situació
Perspectiva d’un dels murs exteriors de l’església.
L. Prat
Dins el terme municipal de Pinós, els verals on trobem la parròquia de Sant Pere de Vallmanya se situen al costat de llevant de l’esmentat municipi, tocant els límits provincials de Barcelona, i a la riba esquerra de la riera de Vallmanya, afluent de la de Salo, per on accedeix la carretera. Històricament, aquest lloc gairebé sempre va enllaçat amb el de Pinós.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG828322.
Al punt quilomètric 19,500 de la carretera de Manresa a Solsona, prop de Valls de Torruella, arrenca una carretera asfaltada i indicada, la qual amb 10 km porta a Salo. A partir d’aquest punt un acceptable camí duu directament a Vallmanya amb 4,500 km més.
També s’hi pot arribar des de Calaf per la carretera d’Aleny, amb uns 23 km per un camí on va a parar també el que procedeix de Pinós. Hom trobarà les claus a la casa del davant. (JCT)
Història
És situada al terme de l’antic castell de Vallmanya, al comtat de Berga. Fou església parroquial del terme, segurament des de temps antics, funció que conserva en l’actualitat. El lloc de Vallmanya amb les seves esglésies és documentat l’any 951 al precepte que el rei Lluís el d’Ultramar adreçà al monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual confirmà la donació que algú havia fet al monestir, del castell i les esglésies de Vallmanya (“Valemaria”), que es trobava més enllà de Castelltallat (“Monten Don”, nom antic de Castelltallat). Aquest domini sembla que mai no fou efectiu, encara que al segle XVI el monestir de Santa Maria de Montserrat fou senyor del terme, però no sembla que ho fos com a hereu del monestir de Santa Cecília que li havia estat unit. Almenys no es conserva cap referència que després del precepte esmentat el monestir de Santa Cecília exercís cap domini sobre el castell o sobre l’església.
El terme de “Valle Magna”, “Vallimagna” o “Vallemania” apareix esmentat l’any 1021 en una donació feta a Sant Vicenç de Cardona per la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon. També el 18 d’octubre de 1071 Em llegà una vinya a aquesta església.
Igualment apareix esmentat els anys 1086 i 1088, quan Guillem, nebot del vescomte cardoní Ramon Miró, feu donació d’uns béns que tenia en aquest indret a Santa Maria de Solsona.
L’advocació de l’església surt al testament d’una dona anomenada Alba, redactat l’any 1012, la qual disposava de béns al castell de Vallmanya; aquesta dona manà als seus marmessors que donessin sis monedes de plata als clergues d’una església de Sant Pere, que havia de ser la de Vallmanya.
L’any 1193 Ramon de Vallmanya, feudatari del vescomte Guillem de Cardona, permeté utilitzar la carrerada del terme als ramats de Santes Creus.
Orussa, mare de Pere Portell, donat a Solsona, vetllava pels béns que garantien la manutenció del seu fill a la canònica, i el 13 de febrer de 1097 concedí a aquesta la facultat de posar masovers a gust d’ella, en terres de Vallmanya, si el seu fill Ramon no conreava les terres i no lliurava els rèdits a la canònica.
Actualment l’església encara continua exercint les funcions parroquials, que segurament tenia antigament. (JCT-ABC)
Església
Pròpiament de l’edifici primitiu, només resten alguns panys de mur, a causa de les nombroses reformes i reorientacions dutes a terme al temple. Sembla que a migjorn és identificable la part més inferior del mur com a romànica, fins a l’indret, més o menys, d’una finestra adovellada. És una obra feta amb pedres treballades a cops de maceta i disposades en filades més o menys regulars.
Amb les mateixes característiques que el mur de migjorn, hi ha un altre pany a la banda de tramuntana, visible des de l’actual cementiri. (JCT)