Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…
Editorial Moll
Editorial
Editorial fundada el 1933, a Palma (Mallorca), per Francesc de B.Moll i Casasnovas, com a continuació de l’Editorial Alcover SL, fundada el 1930 i dissolta pel maig del 1933.
Les seves colleccions més importants foren la “ Biblioteca Les Illes d’Or ” i “ Els Treballs i els dies ”, de cultura baleàrica la “ Biblioteca Raixa ”, de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M Alcover Dirigida per Francesc de B Moll fins a la seva mort, en collaboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable A més de les sèries en català, publicà…
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…
Jaume Camps i Rabadà

Jaume Camps i Rabadà
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA, 1980-84, fou…
Michalis Cacoyannis

Michalis Cacoyannis
© Michael Cacoyannis Foundation
Cinematografia
Realitzador de cinema grec.
El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956, To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida’, 1957, Eroica…
Michel Butor
Literatura francesa
Escriptor francès.
Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman…
Ignasi Ribera i Rovira

Ignasi Ribera i Rovira
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Història del dret
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall,…
,
Gabriel Ferraté i Pascual
Agronomia
Enginyer industrial i pèrit agrícola.
Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director 1969-72 Rector de la Universitat Politècnica 1972-76, fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994 El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual fou un dels fundadors…
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del govern de Lionel…
Gregori Estrada i Gamissans

Gregori Estrada i Gamissans
© Fototeca.cat
Música
Nom de religió de Francesc Xavier Estrada i Gamissans, compositor, organista i musicòleg.
Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…
,