Resultats de la cerca
Es mostren 2346 resultats
Sant Julià de Viladebages (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del nord-oest L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius, formant part del poble de Brics, hi ha la pagesia de Viladebages Prop seu, al bell mig d’una zona de camps conreats, a ponent de la riera de Solsona, s’alça l’antiga capella de Sant Julià Mapa 330M781 Situació 31TCG765464 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 3 on, a mà esquerra, hi ha una pista, senyalitzada, a Viladebages A uns 4 km, poc abans d’arribar al mas Pla de Godall, hi ha un trencall, a mà dreta, també senyalitzat, a…
Sant Julià de Pegueroles (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny JCS…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…
El Llamp
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona el febrer del 1984 i que fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans Al mes de maig del 1987 deixà de publicar-se per problemes econòmics Assolí un tiratge de 2 000 exemplars
Oleguer de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Cartògraf, heraldista i genealogista.
Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…
Partido Social Regionalista
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1976 a Castelló quan l’associació política Frente Institucional esdevingué un partit.
És conegut també com a Partido Social Regionalista Unión Institucional Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític…
Paco Ibáñez
Música
Cantautor valencià d’expressió castellana.
De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda, Miguel…
Alberto Martínez Vasallo
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, àrbitre i dirigent.
Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general…
Club Eqüestre Esportiu Les Alforges

Jugadors del Club Eqüestre Esportiu Les Alforges (de verd) durant un partit a les instal·lacions del club
CEE Les Alforges
Hípica
Club d’hípica de Camós.
Fundat l’any 2000, nasqué com a club esportiu del Centre Eqüestre Les Alforges Fou el club pioner en la introducció del bàsquet a cavall a Catalunya El 1997 formà el primer equip i creà la primera Lliga Catalana, inicialment només amb dos equips més, el Banyoles i l’Osona Organitzà proves de la Lliga Catalana de bàsquet a cavall i de la Lliga transfronterera de bàsquet a cavall femení Organitza anualment l’Obert Alforges Internacional de bàsquet a cavall femení Disposa de deu equips d’aquesta modalitat hípica En destacaren els genets Pau i Adrià Crous, Guillem Puigvert, Josep Salvatella,…
Ricard Iglesias Vives
Motociclisme
Directiu i promotor del motociclisme.
Fou secretari general del Reial Moto Club de Catalunya RMCC entre el 1957 i el 1987 Fou director de competició, comissari esportiu i cronometrador, primer de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme RFEM, i després de la Federació Internacional Fou l’organitzador del Gran Premi d’Espanya de velocitat, disputat al Circuit de Montjuïc i puntuable per al Campionat del Món, des de mitjan anys cinquanta fins als setanta Collaborà en els Campionats d’Europa TT, els GP de Fórmula 1 i 2 del RACC, i en centenars de proves estatals Fou un dels homes clau en l’organització dels Sis Dies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina