Resultats de la cerca

Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació 1939-63 Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca 1935, Devoción de Mallorca a la Asunción 1950, Los santuarios marianos de Mallorca 1968, Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent 1975, Història de Porreres 1977 i 1979, en dos volums, el primer amb Ramon Rosselló, les biografies del P Jaume Rosselló 1942 i de Miquel Maura i Montaner 1977, i l’edició del Libre del monestir de senta Margarida en la ciutat de Malorches…

De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a Sòria, a punt…

Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu יהוה conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH Corresponen a una forma derivada del verb havà , que significa 'esdevenir' La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay , 'Senyor' La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover Una de les referències més antigues es troba…

Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en…

Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, d’on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix hom hi dóna conferències i hi edita…

Deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona Autor d’escultures monumentals, com, entre d’altres, Catalunya 1887, al monument a Colom de Barcelona, Lluís Vives 1895, a la Biblioteca Nacional de Madrid Collaborà en la decoració escultòrica 1887 de l’arc de triomf, de la façana de la catedral i del Palau de Justícia de Barcelona En 1896-98 treballà a la Dominicana, on féu el mausoleu de Colom a la catedral de Santo Domingo en collaboració amb l’arquitecte Ferran Romeu i diverses obres, entre les quals l’estàtua eqüestre d’Ulysse Heureaux Fou professor d’escultura als Estudis…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija…

Llicenciat en dret, formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la traducció que feu d’ Os Lusíadas…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de…