Resultats de la cerca

El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria de la Marina de Xeraco, que en part ha estat…

Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…

El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…

La capital és Tallahassee 133 718 h est 1994 Comprèn la totalitat de la península de la Florida, més un sector continental que forma part de la plana alluvial del golf de Mèxic El clima és semitropical, més suau al nord 12,6°C de mitjana anual a Jacksonville i 19,5°C a Miami, i amb pluges d’estiu, acompanyades de tifons, que superen els 1 500 mm anuals La vegetació dominant és el bosc, de caducifolis al nord i d’espècies tropicals al sud a les maresmes de les Everglades, on des del 1934 hi ha un important parc nacional, es presenta combinat amb una gran varietat d’espècies botàniques menors…

Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l’activitat…

El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de…

Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…

Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot,  La Vanguardia  i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…

Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos…