Resultats de la cerca

Esmentada només d’una manera discreta i episòdica anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta en el conjunt de la literatura neotestamentària, Maria és objecte d’antigues tradicions, segons una de les quals morí a Efes segons una altra tradició morí a Jerusalem, on hi ha el santuari de la Dormició D’altra banda, com a objecte de culte i de veneració ocupà progressivament un lloc singular i eminent en la fe i en la pietat cristianes, tant d’Orient com d’Occident, i hom ha pogut dir que és un cas típic, fins i tot un cas…

És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats precisament durant…

Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da…

Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…