Resultats de la cerca

Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut…

Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W Apel, i s’especialitzà en musicologia El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit 1953-64, Kiel Alemanya, 1956-58 i Illinois des del 1964, centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la música de l’Orient…

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les…

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’…

Ordenat de sacerdot el 1956 i doctor en dret canònic 1964, fou consagrat bisbe de Warmia el 1979 El 1981 fou nomenat arquebisbe de Varsòvia i primat de Polònia, càrrec en el qual succeí Stefan Wyszyński , i que ocupà fins l’any 2009 President de la Conferència Episcopal de Polònia durant 23 anys fins el 2004, l’any 1983 fou nomenat cardenal, i el 2005 formà part del conclave en el qual Joseph Ratzinger fou elegit papa Malgrat el ferm suport del papa Joan Pau II a l’oposició anticomunista polonesa representada pel sindicat Solidarność que liderava Lech Wałesa, adoptà una actitud…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al…

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a  El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo…

Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor…