Resultats de la cerca
Es mostren 3436 resultats
arpa
arpa 3
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de grans dimensions, la conquilla dels quals és de colors vistosos i té uns sortins corbats semblants a unes costelles, els quals li donen un aspecte vagament semblant a una arpa.
És apreciada com a objecte ornamental Les arpes són pròpies de les mars càlides
transposició de Lossen
Química
Modalitat de la transposició de Hofmann en la qual la descomposició dels acils derivats (com el benzoïl), amb ajut de bases com a catalitzadors, forma els isocianats, els quals es descomponen segons la reacció
i donen lloc a les amines primàries.
microcontaminant

Els microcontaminants es poden classificar en prioritaris o emergents
© Fototeca.cat / Corel
Agronomia
Compost químic d’origen antropogènic que es pot trobar en el nostre entorn (atmosfera, aigua, sòls, sediments i organismes) en concentracions molt baixes (mg/kg a ng/kg).
Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…
inscripcions sinaítiques
Escriptura i paleografia
Arqueologia
Conjunt d’inscripcions trobades a la península del Sinaí i que daten del tercer mil·lenni aC fins, aproximadament, al segle III dC.
Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del…
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
Bernat I de Besalú
Història
Comte privatiu de Besalú (994-1020).
Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare Oliba Cabreta…
electrocinètica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.
En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàllics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristallina Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial per exemple, mitjançant una pila, totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat, constituint el corrent elèctric…
gimnàstica

Aparells utilitzats a les modalitats olímpiques de gimnàstica
© Fototeca.cat
Esport
Disciplina esportiva consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…
taxes de reproducció
Sociologia
Demografia
Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.
El futur d’una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació Si les dones en edat fèrtil d’una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat, en tant per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina