Resultats de la cerca

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de…

Estudià música a Polònia, Israel i Nova York, abans d’orientar els seus estudis cap a l’arquitectura i graduar-se a la Cooper Union d’aquesta ciutat Participà en l’exposició sobre arquitectura desconstructiva celebrada al MOMA de Nova York el 1988, corrent amb el qual es relaciona la seva producció eminentment teòrica i gràfica, que ha compaginat amb una intensa activitat docent en diverses universitats nord-americanes i alemanyes La seva primera obra construïda fou el museu de Felix Nussbaum a Osnabrück 1996-98, dedicat al pintor mort a Auschwitz el 1944 Vinculat familiarment a…

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital de Sant Sever…

Deixeble de Josep Flaugier, a Llotja Barcelona Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona residí a Palma Mallorca, on feu deixebles El 1820 oferí a la Diputació de Barcelona una allegoria de la Constitució del 1812 Des del curs 1824-25 fins a la seva mort exercí la direcció interina de la recentment creada classe de pintura a l’oli de Llotja Participà en l’Exposició de Llotja del 1826 amb un Jesucrist baixant de la Creu i Ball de boleres Conreà diversos gèneres —mitològic, bíblic, religiós, etc—, però excellí especialment en el costumisme satíric els seus olis Un cafè en…

Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la Garrotxa i…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa 1944, fou membre fundador del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i n’ocupà la secretaria Ha centrat les seves investigacions principalment en la seva vila natal i, en menor mesura, en el monestir de Poblet Els seus articles han aparegut en publicacions locals de difusió reduïda Hoja Parroquial/Full Parroquial , Circular Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca , Aplec de Treballs i Espitllera Entre les seves obres destaquen el treball “Un document de Poblet i la introducció del dret romà a Catalunya”,…

Com a investigador, se centrà en l’estudi dels balls mallorquins, la indumentària tradicional pagesa i la ceràmica i els objectes casolans El 1916 fundà a Gènova Palma el Museu de Can Mulet amb les seves colleccions particulars, que actualment es conserven al Museu de Lluc Fou president del Foment del Turisme de Mallorca, que el guardonà amb la medalla d’or de la institució Com a escriptor realitzà diferents incursions en el camp del teatre costumista amb De largo 1914 i Hem arribat a París 1954 Entre la seva bibliografia cal destacar Cerámica mallorquina 1931, “Los…

Conreà l’escultura i la ceràmica es dedicà a l’ensenyament a l’Argentina, al Perú i a Alemanya, i escriví diverses obres teòriques, com Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana 1962 i Quousque tandem 1963, on parla de l’esperit basc Plàsticament, tingué com a preocupació fonamental la integració de l’escultura en espais arquitectònics mitjançant una gran simplicitat formal i una construcció rigorosa Té monuments a Catalunya l’escultura L'onada , a la seu del MACBA 1998 i Homenatge a Malevič 1999, al Parc del Nord de Terrassa També és autor de poemes en basc El 1988 rebé…

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc Dissenyà…

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…