Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
prendre’s
Solidificar-se, espessir-se, coagular-se, un líquid, per refredament, per reacció química, etc.
fotografia digital
Fotografia
Procediment fotogràfic en el qual s’ha substituït l’emulsió química per sensors digitals.
Les imatges obtingudes són imatges virtuals, ja que en realitat la informació és recollida en forma de valors numèrics emmagatzemats en qualsevol sistema de memòria informàtica així doncs, les imatges digitals només són visibles a través de monitors El sistema consisteix en una càmera digital, dotada d’un sensor digital i de memòria suficient per a guardar, com a mínim, una imatge sencera cada fotografia presa es grava en una targeta especial o es transmet directament a un ordinador La fotografia digital es basa en el principi de la divisió de les imatges en punts que a la vegada es…
hidrat
Química
Substància que conté molècules d’aigua que formen part de la seva composició química.
Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
reacció de la benzidina
Reacció química usada per a investigar la presència de sang en un producte biològic.
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
abellaïta

Abellaïta
© Josep Soldevilla
Mineralogia i petrografia
Hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH).
L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez, director…
Taipei
Ciutat
Capital de Taiwan, situada al N de l’illa, a la riba dreta del riu Tanshui.
Fundada al segle XVIII per un grup d’emigrants xinesos, començà a expandir-se el 1895, en fer-la capital els japonesos A partir del 1949, que es convertí en la capital de la Xina Nacionalista Taiwan, experimentà una gran expansió demogràfica, i augmentà la seva importància comercial i industrial Té indústria siderúrgica, de l’automòbil, mecànica, tèxtil, electrònica, alimentària sucre, farina, conserves de peix, química i del vidre Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina