Resultats de la cerca

Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…

Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc En la proa tancada , les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera que forma un…

Deixeble d’E Toldrà, de Lluís Millet i d’E Morera premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1950 Autor de Suite mediterrània 1951, del ballet Romance de la fragua, estrenat a París 1952, d’un Concert per a violí i orquestra en si menor 1958, de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal 1960, etc Premi Itàlia de la RAI 1962 amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra També és autor de Mediterrània-3 1976, De la terra, del mar Cant a Barcelona sobre un poema de M Costa i Llobera 1980, per a dos cors i cobla, i Erols 1982, per a…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch des del 1961…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Estudià violí, violoncel i oboè El 1916 treballà per a l’editorial WC Handy and Charles Pace, i ho feu de nou del 1919 al 1934 Estudià teoria i contrapunt a Oberlin Ohio La presentació el 1931 de l' Afro-American Symphony fou la primera estrena als Estats Units d’una simfonia escrita per un afroamericà i interpretada per una orquestra important, concretament l’Orquestra Filharmònica de Rochester Fou, també, el primer afroamericà que dirigí una orquestra d’anomenada quan, el 1936, es posà al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles És autor de vuit òperes, la segona de les quals,…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G König Fou…

Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels concerts i de…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…

Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou…