Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Jacques Alexandre César Charles
Física
Físic francès.
Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei…
Vasilij Kandinskij
Pintura
Pintor rus.
Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories estètiques a l’…
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…
Cita de narradors
Literatura catalana
Llibre d’assaig i crítica literària que guanyà el premi d’assaig Josep Yxart 1957 i fou publicat l’any 1958, els autors del qual són Jordi Sarsanedas, Maria A.
Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA Capmany Capmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM Espinàs Espinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que coincideixen en edat i en una…
Empar de Lanuza i Hurtado
Literatura catalana
Narradora.
Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València…
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…
Ricard Carreras i Valls
Literatura catalana
Assagista.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929 i La verdad…
Manuel González i Martí
Literatura catalana
Narrador, assagista i crític d’art.
Cursà dret i belles arts Dirigí les revistes “Arte Moderno” 1900, “Valencia Artística” 1903 i “Impresiones” 1909 Exercí de crític d’art a “El Mercantil Valenciano”, “Las Provincias”, “La Esfera” i “Museum” Fou caricaturista, pintor, docent i colleccionista de ceràmica Publicà diversos estudis sobre temes artístics, com Goya en Valencia 1920, Joanes L’enigma de la seua vida 1926 i Cerámica del Levante español 1944-52 Com a narrador publicà quatre volums titulats Contes del pla i de la muntanya 1947-65, els quals constitueixen un retaule històric de València entre l’època medieval…
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina