Resultats de la cerca

Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879 i el de Sant Joan de les Abadesses consagrat el 887 Organitzà el comtat d’…

Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum de Euterpe ,…

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino,…

Fill d’un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa Treballà en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare —que havia estat a la presó— li permeté d’anar a l’escola i, posteriorment, de treballar a casa d’un advocat De petit llegí Cervantes, Fielding i Smollett Fou corresponsal del Morning Herald 1831 al Parlament El 1833 publicà una narració costumista al Monthly Magazine i, més tard, unes altres al Morning Chronicle Aquestes narracions foren reunides en dos volums Sketches by…

Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el jove Ribalta…

Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…

L’edifici Es tracta d’una església amb un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos Consta d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals A l’est s’aixeca un absis semicircular, amb una finestra al centre Al mur nord es va afegir una petita capella, coberta a l’interior amb volta de canó Al sud, prop de la capçalera es va adossar un campanar de torre, prismàtic i de factura ja gòtica, estructurat en dos pisos el primer perforat per finestrals apuntats i el segon destinat a les campanes A tots els murs veiem arquets cecs que…

Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…