Resultats de la cerca

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de…

Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com ara En un…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal…

Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…

Es crià en l’ambient trist que descriu a Autobiographic Sketches Estudià a Manchester i a Oxford A partir de la vida bohèmia que portà a Londres, l’opi tingué un paper preponderant en la seva vida Féu amistat amb Coleridge, Wordsworth i Southey Influït per la filosofia alemanya, elaborà els Prolegomena of the Future Systems of Political Economy ‘Prolegòmens dels futurs sistemes d’economia política’, 1819, obra inacabada El mateix any es féu càrrec de l’edició de la “Westmoreland Gazette” La seva autèntica carrera d’escriptor començà amb The Confessions of an English Opium-Eater ‘Confessions…

Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el text i la imatge…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi…

Fill d’un metge, passà la infantesa a Lleida Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona 1907, però els deixà i el mateix any s’installà a Madrid, on s’integrà en les tertúlies dels membres de la Generació del 98 i féu gran amistat amb l’escultor Julio Antonio, amb el qual viatjà per la península Ibèrica 1908 Féu la primera exposició a Madrid 1909, on tornà a exposar el 1912 Residí algun temps a Sevilla 1911, i després s’installà a París amb Julio Antonio Allà fou protegit per Anglada i Camarasa, que el relacionà amb la Hispanic Society de Nova York, la qual esdevingué la principal…