Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
Fornells de la Selva

Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…
Sant Vicenç del Bosc
Església
Antiga església parroquial, arruïnada, del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.
Al segle X exercia funcions parroquials, i al segle XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc
Torre de Segur (Calafell)
Art romànic
Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’opus spicatum…
castell de Calafell
Castell
Castell de Calafell (Baix Penedès), al cim d’un turó, a la part alta del poble.
Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden caber uns 30000 litres d’…
Yelmo-Cineplex
Cinematografia
Empresa exhibidora fundada el 1982 per Ricardo Évole Martil (València 1939), que inicià l’activitat amb el nom de Yelmo Films, i obrí tres sales a Madrid.
El 1998 es creà una nova empresa, Yelmo-Cineplex, participada a parts iguals per Yelmo i l’exhibidora nord-americana Loews Cineplex Entertaiment, companyia que el 2002 tenia 193 sales pròpies arreu de l’Estat, i en programava 117 d’altres exhibidores Pel que fa a Catalunya, obrí el primer local el 1992 al centre comercial Baricentro de Barberà del Vallès, el primer que s’inaugurà a l’Estat espanyol amb una dotació d’11 pantalles L’èxit de l’operació animà la companyia a obrir 15 sales més a Barcelona, batejades amb el nom de Yelmo Icària posteriorment Yelmo-Cineplex, cines Icària…
Federació Catalana de Tennis de Taula

Partit del Torneig Ciutat de Barcelona de Tennis Taula (2009), organitzat per la Federació Catalana de Tennis de Taula
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Organisme rector del tennis de taula a Catalunya.
Fou fundada el 1935 amb el nom de Federació Catalana de Ping Pong El primer president fou Ramon Farran Mestanza L’any 1935 organitzà els primers Campionats de Catalunya i el 1936 impulsà la creació de la federació espanyola, amb seu a Barcelona L’any 1961 desaparegué per decret, subsistint com a federació provincial fins a la seva recuperació el 1982, amb Joan Maria Tarruella com a màxim dirigent El 1985 fou escollit president Jordi Prat, que dirigí la federació fins el 2011, amb l’interval en què Jordi Serra fou president 1992-98 El tennis de taula a Catalunya ha tingut figures de primer…
Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019
Esport general
Segona edició dels Jocs Mundials de Patinatge celebrada a Barcelona entre del 4 al 14 de juliol de 2019.
Hi participaren 4120 esportistes provinents de 81 federacions estatals, distribuïts en onze disciplines i 181 competicions Els Jocs se celebraren al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica, al Palau Blaugrana, als CEM de la Mar Bella i d’Horta, a la pista del Front Marítim i als circuïts de Montjuïc i de l’avinguda Diagonal-passeig de Gràcia, a Barcelona, i al pavelló municipal d’esports Riera Seca de Mollet del Vallès, al CEM Isaac Gàlvez de Vilanova i la Geltrú, al ZEM Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès i al poliesportiu municipal de la Maurina de Terrassa Es repartiren…
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de Barcelona…
Amadeu VIII de Savoia
Història
Comte (1391-16) i duc (1416-40) de Savoia, fill i successor d’Amadeu VII.
L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina