Resultats de la cerca
Es mostren 3020 resultats
Àlvar I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1243-67), de la casa de Cabrera.
Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren…
cànon
Música
Composició poètica que, en el ritu bizantí, forma part de l’ofici del matí (órthos).
Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant la setmana i…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…
Bonifaci VII
Cristianisme
Papa; elegit el 974 enfront de Benet VI; deposat pels partidaris de l’emperador Otó II, fou novament elegit (984) enfront de Joan IX, amb l’ajuda de l’emperador bizantí Basili II.
És considerat antipapa
regne de Múrcia
Història
Regne musulmà que, amb la Reconquesta, fou annexat a la corona de Castella.
Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del segle IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i annexada a la…
Vojvodina
Divisió administrativa
Regió autònoma de la república de Sèrbia.
La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al segle IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans…
Vall dels Reis

La Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època…
Gijón

La ciutat de Gijón, amb l’església de sant Pere en primer terme
Hernán Piñera (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo, al centre de l’ampla badia del mateix nom.
És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren el 1900 tenia 47544 h, mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metallúrgia i la siderúrgia ENSIDESA construccions navals, fabricació de motocicletes,…
Cornualla
Península
Península al sud-oest d’Anglaterra, habitada fins el segle XIX per un poble clarament diferenciat.
Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la dominaren fins al…
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació .
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina