Resultats de la cerca

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…

Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire…

Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956 Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij , els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta Amb A Voznesenskij , J Jevtušenko , i B Akhmadulina , formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista El 1979 li fou atorgat el premi Lenin Entre els seus…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel seu fill Josep…

A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí  i Emancipación  A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista  Correu de Catalunya  1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa  El guardador del Bruc 1896, estr 1896,  Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb…

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la…

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el…

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava…