Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a la Universitat Lliure de Brusselles 1890 El 1895, juntament amb Henri La Fontaine, fundà l’Oficina Internacional de Bibliografia i l’Institut Internacional de Bibliografia, que evolucionaren fins a convertir-se, el 1937, en la Federació Internacional de Documentació El 1895 començà l’elaboració del Répertoire bibliographique universel RBU, bibliografia exhaustiva universal de tot tipus de documents, que fou interrompuda el 1934 per l’increment constant de publicacions, quan ja s’havien recollit més de 15 milions de fitxes Per organitzar tota aquesta informació elaborà la…

Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis,…

Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme amb la…

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i…

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…

El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona s’havia casat amb Maria Feliu i Coma, que el 1893 rebé el seu nom Cuadras, Feliu i Compañia Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Fills i continuadors seus foren Manuel de Quadras i Feliu Barcelona 1860 — 1927, al qual fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina 1900, i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J Puig i Cadafalch 1905, a la Diagonal de Barcelona des del 1972 propietat de l’…