Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
marxa
Transports
Cadascuna de les relacions fixes entre les velocitats dels arbres primari i secundari d’un canvi de marxes, que corresponen a una combinació determinada dels engranatges.
regant
Oficis manuals
Persona que té per ofici el regatge dels carrers, dels arbres, etc, d’una ciutat, bé amb mànegues de regatge, bé amb vehicles automòbils especialment adequats.
fastigiat | fastigiada

fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
Serdinyà
Serdinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, entre Oleta i la vall de Fullà, a banda i banda del riu.
El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers i petites quantitats de…
serra de Sant Llorenç del Munt
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada per una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina