Resultats de la cerca

Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…

Fill de pare italià i mare castellana El 1627 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat, d’on fou expulsat el 1641, com els altres monjos castellans, per ordre de la Generalitat de Catalunya Entre el 1637 i el 1641 havia treballat en la decoració de la capella de Sant Bernat de Montserrat, avui perduda Del 1653 són els retaules de San Millán de la Cogolla, i els de la catedral i Museu Provincial de Burgos foren fets entre el 1656 i el 1659 La temàtica de la seva pintura és quasi exclusivament religiosa, en la qual predominen les escenes de la vida de sant Benet La part més important de la seva…

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…

Vista exterior de l’absis de Sant Esteve de Maçanes, ornamentat amb la típica decoració llombarda d’arcuacions cegues agrupades per lesenes i un fris de dents de serra J Recarens Situació Sant Esteve de Maçanes és una església parroquial situada a l’extrem de ponent d’un petit grup de cases que formen el nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG768255 JRR Història Les primeres mencions de l’església parroquial de Sant Esteve de “ Massanis ” daten del final del segle XI, concretament del 1093, que consta com a possessió del monestir de Breda Més tard, el 1185, en la butlla atorgada per Luci III a…

L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta parròquia, que…

Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…

Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar que es produeixi algun trastorn greu o…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…

Coneguda des del s XVIII amb el nom de la Fontana d’Or, es desconeix quina funció tenia en època romànica, quan es va construir Es va ampliar en època gòtica, durant els s XIV i XV, però sembla que va patir un incendi que en va provocar la posterior reconstrucció Des del 1973, després d’una llarga restauració, es convertí en un important centre cultural, i actualment és la seu de CaixaForum Girona L’aspecte d’aquest edifici, construït entre mitgeres i amb façana a dos carrers, és gòtic, tot i que va reaprofitar elements de construcció anteriors Les dues façanes tenen una composició semblant,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga llegenda mora,…